perfilcaramellairespetit

Aquesta web utilita cookies per oferir una millor experiència i servei.

Al navegar o utilitzar els nostres serveis acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment mitjançant el teu navegador predeterminat.

Accepto

C r e u   d e   S a n t   J o r d i   2 0 1 6.   E l e m e n t   f e s t i u   p a t r i m o n i a l   d ' i n t e r è s   n a c i o n a l  2 0 1 5.

Els Goigs del Roser

El cant dels Goigs del Roser va ser l’origen i és encara avui dia el centre neuràlgic de la nostra festa. El text dels Goigs, transmès per tradició oral, coincideix literalment amb el del manuscrit 854, fols.113 manuscrit 854, fols.114 del segle XV, conservat a la Biblioteca de Catalunya, que és el document més antic dels Goigs del Roser.           

La tonada que es canta a Sant Julià és autòctona i té una estructura propera al primer mode medieval. Els Goigs del Roser es canten tot caminant de manera solemne i pausada, alternant entre dues fileres de caramellaires a banda i banda de carrer; després de cada estrofa el grup intrumental toca la tornada. Aquesta triple alternança, entre els dos grups de caramellaires i l’orquestra, permet de cantar els goigs per carrers i places, gairebé sense interrupció i sense cansament per part de cantaires i músics.

En opinió d’etnòlegs com Valeri Serra i Boldú, Aureli Capmany i Joan Amades, el cant dels Goigs del Roser va ser l’origen del fenomen caramellaire a la Catalunya Vella i a la Catalunya Nord, d’ençà dels segles XVI i XVII. Jacint Verdaguer en l’artícle ‘Lo cornamusaire’ explica com ell matieix ho havia practicat en la seva joventut.

Que sapiguem, aquesta pràctica s’ha conservat només a Sant Julià de Vilatorta.

Escolta el cant dels Goigs de Roser clicant aqui : 

In order to view this object you need Flash Player 9+ support!

Get Adobe Flash player